Nota de Prempsa, Dia del Pare.

Jo ♥ pare = mare

Afortunadament, cada cop són més les parelles lleidatanes que acorden la custòdia compartida dels seus fills, arran de la seva separació. Aquesta és la millor opció per a tots, doncs permet als pares corresponsabilitzar-se en l’exercici de les seves tasques envers els fills comuns, deixant els conflictes que hagin originat la ruptura com una qüestió estricta dels adults.

Els nens que viuen aquesta nova modalitat poden gaudir per igual de pare i de mare, existint un equilibri entre ambdues figures. Aquest nou esquema familiar no implica necessàriament que els pares hagin de tenir una relació de comunicació constant, ni estar d’acord absolutament en tot, simplement han d’estar d’acord en que tots dos exerceixen com a pares, respectant-se i reconeixent-se mútuament com a tals. Els nens poden conviure perfectament en diversos nuclis amb diferents hàbits, sistemes educatius, normes, llengües, etc... Fins i tot, aquesta situació s’ha vist com resulta beneficiosa pels nens, que solen adquirir un major grau d’autonomia i responsabilitat, degut a que reben una educació amb major diversitat que en els esquemes familiars tradicionals. De retruc, la custòdia compartida també permet que pare i mare refacin ràpidament la seva vida i, a més, es potencia una relació amb els seus fills més intensa i pròxima.

Malauradament, la llei actual només contempla aquesta opció en el cas que tots dos membres de la parella ho vulguin, atorgant la custòdia a la mare en cas contrari. D’aquesta forma, existeixen moltes mares que, arran d’una separació conflictiva, utilitzen als seus propis fills com a moneda de canvi, no permetent que els pares en comparteixin la custòdia. En molts casos, s’ha vist com aquestes mares s’aferren als seus fills i, fins i tot els utilitzen per a obtenir una pensió o bé l’ús del domicili familiar. En qualsevol cas, un nombre creixent de pares, que voldrien i podrien assumir la custòdia dels seus fills, veuen perplexos com, de la nit al dia, els seus fills desapareixen literalment de la seva vida. Els menors viuen aquest canvi de forma traumàtica, doncs veuen al pare només alguns cap de setmana i, en els millors casos, alguna tarda entre setmana. Es crea una família principal, amb la mare i una altra família secundària, i esporàdica, amb el pare. El conflicte post-divorci augmenta exponencialment i els retrets del passat es magnifiquen. Els pares poden arribar a tenir una pugna pels fills lamentable que, amb el sistema judicial actual, pot representar un desgast d’energia desmesurat.

Avui, dia del pare, des de l’associació de mares i pares per la custòdia compartida de Lleida volem donar un missatge nítid i positiu a favor d’aquesta modalitat. Cal una llei més clara que aposti per la custòdia compartida com a opció preferent i que permeti que mares i pares encaixin el seu nou escenari familiar corresponsabilitzant-se dels fills per igual. Els nens seran els guanyadors i la societat, madurarà amb ells. La custòdia compartida és la millor opció per a tots i un model a seguir.